Els alumnes d’Infantil marxen de convivències
La propera setmana els alumnes més grans d’infantil marxen de convis! Quines ganes tenen de passar una nit fora de casa amb els seus amics.
Alguns pares, us pregunteu el perquè les fem o quina necessitat hi ha que marxin fora sent tant petits…?
Tanqueu els ulls i per un instant poseu-vos en la pell del vostre fill/a. QUÈ HEU SENTIT? Nervis? Emoció? Il·lusió? Por? Inseguretat?… Torneu a tancar els ulls i penseu en la resta de companys i en les mestres… QUÈ HEU SENTIT AQUESTA VEGADA? Alegria? S’ha escapat un somriure?… Anar de convis pels vostres fills/es, és tot un repte perquè estan en joc moltes emocions.
Els nervis, la inseguretat, la por… són sentiments totalment normals ja que és una nova experiència. Són molt conscients que hauran de fer les coses per ells mateixos i ser responsables. Tot això els ajudarà a fomentar la seva autonomia personal.
El descobrir què és anar de convis els donarà la seguretat per poder marxar més vegades, però de moment és tot desconegut i d’aquí sorgeixes les preguntes que sovint es fan, com: i si no puc dormir? I si em desperto? I si tinc por? Són reptes, pors, que superaran ja que l’estar en un entorn diferent, amb companys/es que senten el mateix, els ajudaran en el seu creixement personal.
Sortir de la rutina, del dia a dia de l’aula, trobar-nos en una entorn natural i estar en contacte amb ell, promou la curiositat innata dels nens.
Fan nous aprenentatges, mantenint una actitud de respecte pel medi ambient i per la natura. Estar en contacte amb ella, ens fa tenir un sentiment de llibertat, d’arriscar-te… i tot això tenint un bon suport al darrera, que sén els seus companys/es, tutores i monitors/es. És increïble com aquestes sensacions provoquen una gran cohesió de grup.
Anar de convis és obrir finestres a altres possibilitats, a un altre tipus d’aprenentatges, a ser mes responsables i a agafar ales per volar!
“ Que els nens/es creguin en si mateixos i que pensin que el límit és el cel”
