Intercanvi amb alumnes de Caen (França)
Quasi 890 quilòmetres separen Barcelona de Caen, dues ciutats on es parlen unes de les llengües més parlades del món, el francès i l’espanyol. Una vintena d’alumnes espanyols estudien francès al col·legi Padre Damián, i una vintena d’alumnes francesos estudien espanyol a l’escola Saint Pierre. Aquest any s’ha realitzat un intercanvi entre le dues escoles per millorar el nivell de les llengües que són estudiades a cada escola respectivament.
Primerament, van ser els alumnes francesos que van venir a Barcelona, això va succeir la setmana anterior. Van arribar a l’aeroport de Barcelona el dissabte 30 de maig a la nit i cada família va acollir al seu corresponent. El diumenge era dia lliure, és a dir, cada família feia el que volia amb el seu corresponent. Durant la setmana, s’han hagut de llevar d’hora, com si hi hagués classe normal, però realment, no hi havia classe normal. Aquest intercanvi no només ha servit als francesos per millorar l’espanyol, també han conegut els llocs turístics més coneguts i més bonics de Barcelona, fent activitats i visites variades i entretingudes.
Ha sigut una setmana intensa el la qual s’ha establert una bona amistat entre els francesos i els espanyols gràcies als professors, que van organitzar aquest intercanvi. Entre les activitats, es troben visites a la Sagrada Família, a la Casa Milà o La Pedrera, Plaça Catalunya i molts més llocs. Sens dubte, el lloc més agradat pels francesos, i no només per a ells, també per als espanyols, va ser la visita al Camp Nou i a la Pista de gel. Va ser un gran dia, on es va patinar una bona estona i seguidament, es va fer una visita pel museu del Futbol Club Barcelona i també, es va entrar al propi estadi.
Amb tristesa, els espanyols van acomiadar-se dels francesos el 5 d’abril al matí a l’aeroport. Aquest intercanvi no acaba aquí, encara falta que, al juny, els espanyols vagin a visitar Caen, on es retrobarà l’amistat establerta entre francesos i espanyols. Sens dubte, un intercanvi molt productiu i una experiència inolvidable.
Per Pedro Bedós
